Tags

Articles liés

Partager

Espaci e escambi

Per touti lu nouòstri letour que parlon e acapisson la lenga nouòstra, vi ouferen aqueù test qu’un amic proufessour li aven mandat. Es un test qu’es propi d’atualità.

Lou nouòstre amic as fach estudià lu sièu escoulan d’après aqueù test:

 

 

Lou camin de ferre en lou pais nissart : l’esemple de doui ligna, lou tren dei pigna e lou tren dei meravilha

De tout temps, la coumunicacioun en l’espaci nissart es pas toujou estada aisada. Lou pais nissart es un pais mountagnous que si jeta en la mar. La plana sus la riba de mar es pichouneta e s’aretrouvan sus lou còu en li couòla e en li mountagna. Maugrà tout, l’actività de la vila de Nissa a toujou regarjat devers lou centre dei terra e gaire vers la mar. Chambery e pi Turin èron li capitala que nissa dependìa. Per aqueli capitala, Nissa rapresentava la dubertura sus la mar.Per esemple, la sau que lou Reiaume de Pimount avìa da besoun arribava per mar gauch à Nissa e s’encaminava pi en la valada de la Roya per cen que si souòna la Routa de la Sau. Ma per prouvedì tout aquèu Reiaume, a caugut credà de vìa de coumunicacioun tra Nissa e lou dedintre dei terra. La proublemàtica es toujou estada de pensà couma relegà la mar e la mountagna. Au jou d’ancuèi, aquela proublemàtica es mai qu’essenciala estent que la Metroupola Nissa Couòsta d’Azur a per eslougan « tra mar e Mountagna, tra Mediterànea e Mercantour ». Embé lou temps, soun estat creat de camin de ferre per respouòndre en aquela proublemàtica.


D’un coustà, lou Camin dei Pigna permetìa de menà li pigna de la valada de Var à Nissa. D’un autre coustà, lou camin dei Meravilha permetìa de mountà la sau devers lou Pimount. Aquelu doui camin de ferre permeton de respouòndre au proublema pauat da la natura, valent à dire da l’especifità de l’espaci nissart, tra mar e mountagna. Li gens e li merç fan lou mounta-cala tra Nissa e li valada dòu reire-pais. Ma la dificultà apareisse per causa de la toupougrafìa en presença.

Aven aquì tre doucument que mouòstron aqueli dificultà. En proumié, la cansoun de Jouan-Luc Sauvaigo que lou titre es “lou tren dei pigna” es cantada da Mauris. Aquela cansoun es una counvida à la partensa, li a una visioun dòu pantai, ma es l’especifità d’aquela ligna que fa pantaià l’autour. En mai d’acò, Sauvaigo fouguèt garda-barrièra ai Camin de Prouvença. La counclusioun de la cansoun « couma lou tren d’en Prouvença, d’aquèu mounde n’en sieu pas » ilustra ben lou coustà unenc de la ligna Nissa-Digna, lou sieu coustà estraourdinari. Lou proublèma d’aquela ligna ven de la mancansa de rentabilità. E ven finda dei risca que pòu rescountrà. Aquelu doui element menon la questioun de la barradura de la ligna. Aquela demanda es souventi-fès d’actualità. Ensin, pouden veire en lou deissin estrach da la revista la Ratapinhata que en li anada 70 qu’un coumità de soustenimen s’èra ja creat per demandà lou mantenimen de la ligna dei pigna.

Aretrouvan justamen l’umour, lou pantai e la visioun un pau fouòra-mounde dòu tren embé lu moutiéu que soun present sus d’aquèu deissin. Lou deissin e la cansoun dounon tout-ai-doui un’idea plan-plan d’aquèu trin cen qu’ssegura lou coustà dòu tren fouòra-mounde e soubretout fouòra-temps. 20 an mai tàrdi, lou group de mùsica nissarda Nux Vomica a fach una cansoun en francés que lou titre es « ne fermez pas la ligne du train des pignes ». S’aretrouvan dounca embé d’artista que defendon la coumunicacioun ferrada tra Nissa e Mountagna.


D’un autre coustà, vehen lu risca d’aquela ligna en lou doucument au fourmat A3, que n’en mouòstra la counstrucioun de la ligna Nissa-Cuneo. Pouden aremarcà tout un fais de pouònt per fin de faire vièure aquela ligna. Acò nen mouòstra la dificultà dòu mitan natural doun si trova lou camin de ferre. Es aquèu mitan natural ingrat qu’empedisse lou desfouloupament de la ligna e que li fa tanben ariscà la barradura. Per causa d’avalancament, per causa de la meteo, es pas toujou aisit de faire caminà lou trin. Li a gaire de temps, au mes de febrié, aven vist d’eveniment tràgicou sus la ligna Nissa-Digna proche d’Annot per causa justament d’un avalancament. Aven finda vist la barradura de la ligna Nissa-Cuneo per causa un còu de mai d’un avalancament au nivèu dòu quartié de Bouòn Viage. Irounìa dòu sort, aquèu quartié pouòrta lou noum de l’espressioun qu’èra augurada ai gen que devìon s’encaminà en direcioun de la Routa de la Sau e de Turin.

Sian dounca en un moument dificultous per li ligna Nissa-Digna e Nissa-Cuneo. L’escambi e l’utilisacioun dòu terraire es propi una proublemàtica. L’especificità de l’espaci nissart rende coumplicat l’escambi tra la mar e la mountagna. Ma aquelu tren devon caminà. La vida ecounoumica, la vida souciala e la vida culturala dei valada n’en dependon. Nissa toujou tratengut una relacioun unenca embé li sieu valada e lu tre doucument afourtisson ben aquel’idea.

468 ad